Converses entre l'Estiu i Jo

Estiu... potser son les ganes que arribis o la sensació de sentir l'escalfor del teu calor sobre la pell, o el desitj de volar i asseure'm sobre un encotonat núbol mentres contemplo els reflexos enlluernadors del sol sobre la ciutat, sobre cada un dels subjectes que la conformen, tan dels vius com dels morts, tan vius com morts... però des d'allà dalt no hi ha cap mena de difencia entre els uns i els altres, son situats en el lloc on els hi toca ser... un estàtic reflex carmesi es projecta en el mirall esquerra del cotxe vermell, mentrestant, el depenent amagat darrera la vidriera de la gasolinera es repenja fatigós sobre el palmell de la mà on hi veig un rellotje, dirigent del seu temps i malabarista de reflexos dinàmics per exelència (és un dels meus preferits), l'enamoradís reflex en uns ulls color mel o la maravellosa orquets de reflexos marins sota unes cristallines aigues de coral... l'Estiu, un festival de color cambiant i embriagador.